la història de la innovació en les falles: polèmica.
----------------------------------------------------------------------
Des de principis de la història fallera, sempre hi ha hagut una falla o una altra que trencara amb l'estètica de les altres, alguna cosa que la feia diferent de les altres.
Any 1954, es desencadena la polèmica, el pintor surrealista de conegut prestigi internacional, Salvador Dalí, dissenya un esbós irrealitzable per a la falla de l'ajuntament, però l'escultor Octavio Vicent ho modifica lleugerament i aconseguix plantar-ho, la gent no veu amb bons ulls el surrealisme en el monument faller. A pesar que la falla la veu quasi mitja Espanya, pareix que no va ser del grat del public. Al desembre de 1953, el mestre major Regino Más firma una acta en què es diu que el Gremi d'Artistes Fallers no esta en contra de Dalí, si no en contra de la denominada falla del Foc pel menyspreu que es va fer als artistes locals. Per a més INRI, el periodista Gumbau publica un article el 12 de Març de 1954 en el diari Levante, en el que recolza a la falla de Dalí, afegint que les falles devien ser concebudes per autèntics artistes. De la falla es va dir que era una mala falla i inclús es va arribar a dir que ni tan sols era una falla.
Any 1963, l'artista Ricardo Rubert planta en la plaça del Cabdill el "Nou Cavall de Troia."
Any 1964, de nou planta en la plaça del Cabdill Ricardo Rubert, esta vegada amb una falla molt més innovadora, que és una nau espacial suspesa en l'aire amb cables d'acer i que arriba a aconseguir una altura de 35 metres. Desgraciadament un dels cables es trenca i la falla es ve baix.
Any 1986, Manolo Martín junt amb el dibuixant Sento Llobell planten la falla del País Valencià (en aquell moment), de nou una falla polèmica de principi a fi. La falla de l'ajuntament havia sigut fins eixe moment una falla clàssica, i eixe any va trencar amb tots els motles. La falla estaba composta per l'acumulació d'un muntó de trastos vells, i portava per nom: "Una estoreta velleta", frase de la cançó el faller.
Any 1987, l'ajuntament repetix, de nou planta Manolo Martín junt amb Sento Llobell, i un gran col·lectiu entre els que estava el dissenyador de roba valencià Francis Montesinos, però esta vegada planten un monument que portarà molts més problemes (per a l'artista i l'alcalde) i molta més polèmica. "El projecte, idea de l'escriptor valencià Manuel Vicent, era una reproducció de la fatxada de l'ajuntament, amb l'alcalde, Falleres Majors, Corts i altres personalitats en el balcó. La part dreta del monument simulava un incendi amb jocs de llums i fums, estant a posta sense acabar. Per causa de l'incendi, la torre del rellotge de l'Ajuntament apareixia inclinada i recolzada en el sòl. La part de darrere del monument deixava a la vista tota l'estructura de fustes que ho subjecta, i servia d'escenari per a grups d'animació. En la part inferior, uns ninots simulaven ser vianants i es mesclaven amb les persones de veritat, ja que la falla no estava protegida per tanques com és habitual. Una altra singularitat que tenia era que no tenia bases, és a dir, descansava directament sobre el sòl." De nou trencava amb tots els motles establits...
A l'hora de la plantà van començar els problemes, a causa que on anava la falla havia muntat un escenari musical la falla es va haver de desplaçar més cap a l'oest, havent de canviar moltes de les peces del gran cadafal que tènia 25 metres d'altura per 28 de base. Més de 50 operaris, 2 gegantines grues i que Manolo Martín estiguera dos dies sense dormir va ser el que va fer possible alçar este gran monument, encara que es va retardar dotze hores i mitja en la finalització de la plantà. Però després de la plantà les critiques, com no!, van seguir... Es va dir que no era una falla, que estava sense acabar, es criticà el seu emplaçament, etc, etc...encara que també se li va lloar per ser una gran obra d'enginyeria. Per a més INRI, durant una de les actuacions d'un grup d'animació, van disparar focs artificials amb tan mala sort que van caure en la reproducció del balcó de l'ajuntament, la qual cosa va fer que cremaren diversos ninots abans d'hora.
Però va arribar el moment més delicat...l'hora de la cremà. Grans tendals ignífugs, lones formant 1200 metres de base, el monument subjectat amb cables d'acer per a evitar el seu afonament, grans bombes d'aigua, un braç articulat amb cistella i 30 bombers, ja estava tot preparat per a la cremà que es realitzà de dalt a davall per a evitar que les flames aconseguiren quasi els 50 metres d'altura a causa de la quantitat de fusta que hi havia. Moltes mesures de seguretat que van deslluir la cremà d'este gran i criticat projecte.
Any 1988, a pesar de les critiques dels dos anys anteriors Manolo Martín planta de nou en la plaça de l'ajuntament (va ser el primer any que es va començar a dir així i no plaça del país valencià com es deia anteriorment). Manolo Martín va plantar una falla dissenyada pel dibuixant valencià Ortifus, pareix que esta proposta va agradar més a la gent.
Any 1989, Miguel Santaeulalia planta "Volguts Reis..." L'oposició no esta contenta amb l'estil d'esta falla, de nou es desencadena una gran polèmica, inclús arribant a demanar la dimissió del regidor de Fires i Festes Enrique Real.
Any 1991, les falles experimentals comencen a ser més reconegudes. La falla Universitat Vella-Plaça del Patriarca obra de l'artista Alfredo Ruiz és recomanada per Amnistia Internacional, pel seu al·legat contra la pena de mort. Alfredo Ruiz també obté el premi a la Innovació per la falla Plaça del Mercat de Russafa. Es crea el primer concurs de Falles Experimentals de l'IVAJ, el premi recau sobre l'artista Fernando Martín Huguet per la seua maqueta "El tubèrcul", inspirada en el poema de Miguel Hernández, "Sang i Ceba", el monument es va plantar en l'Albereda.
Any 1993, el monument plantat en la falla Convent Jerusalem: "Mantis Viatgera", obra de l'artista Agustín Villanueva, gana el primer premi de la Secció Especial el que desencadena una polèmica sense precedents. Na Jordana i Mercé exigixen saber els motius pels quals s'ha concedit este guardó.
Any 1994, de nou el dibuixant Ortifus dissenya una falla, en esta ocasió la falla Blanquerias, la qual la construïx l'artista Agustín Villanueva, guanyen el 4t premi d'Especial i el 1r d'Enginy i Gràcia, un monument que tènia més de 100 llits. Bona acceptació per part del public.
Any 1998, l'artista José Ferrer planta en la comissió de Palleter-Erudit Orellana una gran fallera vestida amb tela de veritat.
Any 2001, Manolo Martín planta el seu, ja mític, Pinotxo a Na Jordana. Obté el 2n premi d´Especial.
Any 2005, la falla Na Jordana forma un gran col·lectiu d'artistes davall el nom de Grup Rècords de l´Avenir, per a retre homenatge el Carmen i a Pere Borrego, president perpetu de la comissió que havia mort l'any anterior. El grup format pel dibuixant Sento Llobell, Vicente Almela, Manolo García, Daniel López, Moisés Alarcón, Miquel Ballester, Marisa Falcó, Jesús I. Català , Paco Pellicer i el col·lectiu de Na Jordana, entre moltes més persones realitzen el monument faller més alt de la història amb una reproducció del barri del Carme que aconseguix els 700 metres quadrats de base i una altura de més de 30 metres. De nou la falla desencadena polèmica, d'ella es diu que no és una falla si no un parc temàtic. A l'hora de la cremà més problemes... es munta un gran dispositiu de seguretat, la falla s'ha de cremar per fases, per a evitar que la plaça abaste una temperatura excessiva. La falla es comença a cremar entorn de les 3 del matí entre els aücs de la gent que portaven esperant des de les 12 de la nit.
Com haureu pogut observar els anys passen, però la polèmica continua rodejant a les falles innovadores, podria posar molts exemples més, però crec que amb estos són suficients, i a més sempre es diu el mateix: que no són falles, que no estan acabades...quan les falles innovadores deixaran d'anar acompanyades de la polèmica? Quan se les començarà a valorar com mereixen ser valorades? Ningú ho podem saber...només podem esperar que siga prompte...
Distrite Falles (http://www.telepolis.com/distritos/fallas)
Revista El Turista Fallero 2005
Las Fallas. 1940-200. Autor: Enric Soler i Godes
en imatges...
 |
 |
 |
 |
 |
|
La polèmica falla dissenyada per Salvador Dalí |
"Nou Cavall de Troia" Obra de Ricardo Rubert | "Pese a tants" Obra de R. Rubert, que va caure | "L´estoreta velleta" Obra de Manolo Martín, començava l´innovació a l´ajuntament | "Com un espill" Obra de Manolo Martín. Una falla "maldita" |
 |
 |
|
 |
|
| Primera falla dissenyada per el dibuixant Ortifus. 1988, Plaça del Ajuntament | "Volguts Reis..." de Miguel Santaeulalia, de nou l´estil no va agradar | Falla Universitat Vella-Pl. Patriarca obra de Alfredo Ruiz | Falla Espartero-G.V.Ramón y Cajal. Any 1992. Obra del artista Alfredo Ruiz |
 |
 |
 |
 |
 |
| "Mantis Viatgera" obra de Agustín Villanueva | Falla Espartero-G.V.Ramón y Cajal. Any 1995. Obra del artista Alfredo Ruiz | Soriano Izquierdo representat en la Falla Quart-Palomar en 1997, obra d´Alfredo Ruiz | Un trage de fallera gegant per a la falla Palleter-Erudit Orellana obra de José Ferrer | Falla Quart-Palomar. Any 1999. Obra del artista Alfredo Ruiz |
 |
 |
 |
 |
|
| El Pinotxo de Manolo Martín per a Na Jordana | Falla Quart-Palomar. Any 2001. Obra del artista Alfredo Ruiz | Falla Na Jordana. Any 2002. Obra del artista Manolo Martín | Falla Na Jordana 2005. La falla més alta de la història |
fotos: Bayarri, A. Ferrer i Arxiu
